Un pasito p'alante María....

...un pasito p'atrás. La cançó feia així més o menys farà tres o quatre estius (o potser més, no ho recordo ara mateix). El cas és que crec que s'adapta bé a la situació que s'ha estat visquent aquests dies amb tot l'enrenou que s'ha muntat al voltant de l'aprobació de la llei sobre el matrimoni entre gais i lesbianes a la cambra dels diputats.
Crec pensar que des de que som democràcia (allà als voltants de l'any 78, tres anys després de la mort de l'Indesitjable), l'objectiu ha estat crear un estat de dret on els drets de les persones individuals sempre vagin a més sense per això entrar en contraposició amb l'establert a la constitució. No oblidem que les lleis són merament un instrument per ajudar a la convivència d'un col·lectiu, en aquest cas, tota una série de persones que viuen sota d'un mateix espai sociopolític anomenat Espanya.
És per aquest motiu que el que més em sobta és el fet d'aquestes manifestacions a favor de la família tal com ha estat entesa al llarg dels temps. Senyors! Els temps canvien i la nostra obligació és adaptar-nos-hi! A més, crec que és preferible que un nen creixi sota una família que l'estima que no pas sota una altra on potser l'amor que es tenen pare i mare no és tal i com hauria de ser (entengui's aquí maltractaments físics i/o verbals, parelles fent-se el salt mútuament, etc...). És què els gais i les lesbianes no poden maltractar els seus fills i/o maltractar-se mútuament? Sí, és clar que això pot passar. Exactament igual que pot passar per a una parella tradicional; per tant, si això pot passar tant en un tipus de parella com en l'altra, perquè a una parella homosexual se l'ha de discriminar com s'havia fet fins ara? És que no som tots persones humanes a les que no es pot discriminar per raó de sexe, raça o religió?
De tot aquest tema, no obstant, m'agradaria destacar el paper que l'esgésia catòlica apostòlica i romana (en minúscules, perquè ja no es mereixen que ni el nom se'ls hi escrigui en majúscules) ha tingut en tot aquest procés. Inmoral. Personalment em declaro agnòstic, però respecto les creences de tota persona sempre i quan no atentin contra la meva llibertat. Crec que l'església (com a col·lectiu, que de ben segur hi havia membres d'aquesta organització que no pensaven igual) en aquest aspecte ha mostrat la seva cara més fatxenda i carca al posar-se en contra de forma tant clara acudint a manifestacions (fins i tot fletant autobusos per què qui volgués anar-hi no hi tingués cap impediment) en contra dels matrimonis entre persones del mateix sexe. Crec que també podrien haver acudit a les manifestacions contra la guerra d'Iraq (ui, no! Perdoneu! Que allí estaven els seus amiguets del PP! És que cada cop tenen menys amiguets i els han de conservar...), contra la pobresa (ui, tampoc! Per sobre de tot intenten mantenir l'statu quo!), contra els maltractaments a la dona (ui, mira que sóc ximple! Com han d'acudir a una manifestació d'aquest caire si ni tant sols les dones poden donar missa... És que dic unes tonteries....) i contra tantes altres coses molt més importants que no pas contra el dret legítim de dues persones a formalitzar que s'estimen.
Acabant, i perdoneu per la pallissa, alguna cosa està fallant en aquesta la nostra societat quan comencem a fer manifestacions contra els drets de les persones.
Una salutació i felicitats a tot el col·lectiu homosexual per aquest nou dret adquirit.