Un pensava...

... que estava en un continent que respectava a les persones. Quin desengany... Sembla que s'ha aprovat, o que es vol aprovar, sigui com sigui la proposta està tirant avant, una de les aberracions més grans d'aquest segle XXI. Bàsicament és la legalització del règim de semiesclavitud per tots els integrants de la Unió Europea. 65 hores laborals setmanals com a màxim. Per cert, amb nocturnitat i alevosia. La proposta va sortir de matinada i aprofitant que hi ha l'Eurocopa pel mig... Què en són de llestos aquests polítics europeus nostres...

Només el fet d'haver arribat a presentar aquesta proposta ja em trasllada a meitants i finals del segle XIX quan l'esclavitud encara era legal. Em sembla un despropòsit que, per solventar una situació en la que ens han posat els qui ens han estat governant (aka crisi financera), ens vulguin posar a treballar de sol a sol (espero que almenys podrem tenir descans dominical...).

Senyors! Haver-s'ho pensat millor abans de vendre el diner tant barat (2,25% Euribor al 2004) i deixar que les famílies s'endeutessin fins les celles gràcies als especuladors de pisos que van fer l'agost en aquells temps (i que ara no tindran gaires problemes per arribar a finals de mes, si no ja és per tractar-los d'imbècils, a més de malparits). Sense parlar de deixar que la columna vertebral de la nostra societat estigui en mans de països que no deixen ni que es passi una auditoria sèria en els seus camps petrolífers (sí, parlo d'Aràbia Saudí, que té la quarta part -diuen- del petroli mundial).

Ja n'hi ha prou també dels moviments de les grans petrolieres amb la tonteria del biodièsel. Si la fabricació d'oli de palma per crear biodièsel i alimentar motors de cotxe és més barat i a l'hora més productiu que la fabricació d'arròs per alimentar persones, lògicament s'incrementarà la superfície emprada per cultivar aquest producte en contra d'altres per alimentar persones. Els efectes més immediats són milers de milions de persones a l'Àfrica, Àsia i Sud Amèrica principalment en imminent perill de morir de fam.

Senyors! MORIR DE FAM.

Quina sort que tenim els que som del primer món, que podem filosofar sobre les bondats del sistema capitalista! Que podem dir que les oportunitats que dóna són més justes! Que ho podem fer perquè no ens falta l'arròs de la Xina ni el cafè de Kènia o Brasil o Jamaica a la taula! Hi ha certa lògica tremebunda en el sistema capitalista que genera unes diferències socials i econòmiques massa elevades. Aquesta diferenciació arribarà un punt en què serà insostenible. Cada cop m'agrada més aquella frase de Confuci que deia "guarda't de viure temps interessants". Sembla que els propers temps en seran molt d'interessants...

En fi, que potser d'aquí a menys del que pensem tocarà fer alguna que altra revolució, que ja fa massa anys que no n'hi ha cap i ens estem apossentant massa.

Salut i revolució!