11 junio 2006

Pallassos

En aquest país hem tingut un problema gran durant molts anys com pot ser el terrorisme. Si bé totes les idees són respectables en un règim democràtic, el fet de defensar-les a cop de bomba i de tret al clatell és del tot inadmissible. Crec que fins aquí el 99% del territori espanyol estarà d'acord amb mi.
Darrerament hi ha hagut tota una série de passes envers la pacificació del territori. Sembla que per fi aquest malson està a punt d'acabar i, a priori, és quelcom que ens hauria de fer estar contents. Però sembla que no. En aquest país tenim un sector de la població que, encara no s'entén massa bé per què, sembla que no estigui gaire contenta amb el fet de què això s'acabi. Almenys, no gaire contenta que això s'acabi quan ells no estan al poder.
Quina autoritat moral poden tenir els senyors i les senyores del PP de dir que no es negociï amb ETA, quan ells mateixos l'any 98 van tenir contactes amb la banda? Què passa? Ells poden parlar amb qui vulguin, com vulguin i quan vulguin i els altres no? Com s'atreveixen a dir que ells no parlen amb terroristes quan tenen a un dels seus màxims exponents (Eduardo Zaplana) que va reunir-se amb el cap de les FARC colombianes quan era president de la Generalitat Valenciana? Què passa? Són menys terroristes ells que ETA? No pas segons la Guàrdia Civil espanyola i la CIA americana! Per cert, sobre aquest tema hi ha un punt molt interessant. Quan Carod Rovira es va reunir amb ETA pel seu compte, tothom li va criticar aquest gest, fins al punt en què va ser destituït com a conseller primer de la Generalitat. Bé, després d'això, les fotos que mostraven a Zaplana reunit amb els membres de les FARC, misteriosament van desaparéixer d'Internet! Sembla que intentar solucionar els problemes terroristes que passen a l'extranger és lícit, però si són d'aquí, no! Per a més inri, l'Associació de Víctimes del Terrorisme sembla que s'ha deixat polititzar pel PP. Crec que el dolor de la mort a mans de terroristes d'un ésser estimat no pertany a la jurisdicció de cap partit polític. No penso que sigui una bona idea per a l'estabilitat del país que una associació com aquesta vagi de bracet amb un partit polític sigui del color que sigui.
En fi, em sembla que el fet de no estar d'acord amb que s'acabi la violència, és una pallassada i, fent un sofisme, el que fa pallassades és un pallasso. Per tant, penso que actualment les files del PP s'estan portant com si fossin pallassos.

Salut a qui ho llegeixi!

La bèstia a batre...


... s'anomena Rafa Nadal! Feia temps que no vibrava tant veient un partit de tennis. I és que aquesta final de Roland Garros ha tingut de tot. Un inici, per dir-ho finament, poc normal (primer set 6-1 per Roger Federer) i segon set (1-6 per Nadal); un mig joc espectacular (el tercer set) on Nadal ha mostrat el seu millor joc i on ha trobat el punt feble de Federer (el revesos alts); i un final taquicàrdic on els dos jugadors han mostrat el millor d'ells mateixos, arribant al tie break i guanyant-lo Nadal per 4-7.

Al llarg d'aquest torneig, Nadal ha batut el rècord de partits sense perdre en terra batuda (58 al finalitzar el torneig) i ha aconseguit guanyar-lo per segon any consecutiu essent el segon cop que participa (efectivitat del 100%...!).

En fi, partit espectacular dels que creen afició.

Salut a qui ho llegeixi!

Rectificació: A l'acabar el torneig de Roland Garros portava guanyats 60 partits, no 58.


Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està sota una Llicència de Creative Commons.